10 Ermites....no hi ha manera

Per tercera vegada, ens vam desplaçar fins Sta. Coloma de Farners amb la ferma intenció de fer les 10 ermites d'una vegada.

El primer cop vam fer tan sols 6 per problemes físics de la majoria de "ciclistes".
El segon cop, ja van ser 9 i la darrera no va caure degut a un problema de canvi del presi.
I aquest tercer cop, doncs tampoc. 9 i encara estem buscant la que ens falta. De caure, va caure la Cris que va patir el que s'anomena com "trecament d'arrecada degut a cop de cap al terra"....vaja, que es va fotre una pinya baixant.

Tres Cérvols (Jose, Alfons i Obi) i dues fèmines (Cris i Neus) vam atacar la ruta començant per el pujadot a Agimon....qui em va parir.

Per cert, increible el fet de que hi hagi dues dones a la sortida....això passarà a la història de la colla.



A la segona, vam patir una baixa i el "cadell" del grup va plegar per anar a fotres unes braves i un massatge a Sta. Coloma....ole, ole, ole.

La resta vam continuar, uns amb més esforç que d'altres.

Un de la colla (no diré el nom però si que és informàtic) va voler fer una exhibició i va sortir-ne amb cara de peix bollit....no hi ha manera, no
n'apren.

 Totes van anar caient ... fins al moment de buscar la número 9. Ni idea d'on era, però no la vam trobar. Total, que un altre any ens quedem amb les ganes de fer totes les ermites.

En resum, 74km i 2.000m desnivell amb excepcional companyia i uns paissatges increibles.