Els Cérvols BTT

dijous, 18 de maig de 2017

Conquerint el Maresme

Al igual que a la serie Vikingos, el diumenge un grup de Cérvols van agafar APP7 per anar a conquerir les trialeres inhospites del Maresme/Vallès (....vinga deixo de fer el poeta que no cola)

Sito, Masgrau, Oscar, Àngel i Obi van ser els protagonistes.....ondia, i que bé que ens ho vam pasar.

És una ruta que intentem fer cada any i que és pot resumir en tres paraules : GENIAL, FORMIDABLE, "pa mear y no echar gota" (ok...és més d'una paraula pero m'ha vingut de gust)

Lamentar l'absència del Puma (que està a punt d'estrenar un bttferro de la marca GIANT) i del calb malparit que sols pensa en pencar i res mes....Jordi, Joan....posem-nos d'acord per montar-ne una de nou.

Sortida d'Argentona, tot seguint un antic camí romà (...ni fava, és el que van dir-me) fins al capdamunt de Parpers i baixada ESPECTACULAR, rápida, nèta fins prop de la benzinera de la C60. Aqui vam "bosquejar" (estic fi avui inventant...)... no hase falta desir nada mas...mireu fotos.
 Jo (Obi) sóc qui FA LES PUTES FOTOS....per això no surto mai.
Centrem-nos...bé, jo que sóc qui escriu.
Després del bosc, cap a Santa Agnés a esmorzar
 (aqui surto pq vaig fer un selfie....grrrrrrr).
Després del vi, orujo i ratafia cap a la Torrassa del Moro que és l'entrada cap al Dragon Khan.
Aquesta és una trialera no molt tècnica, molt ràpida i bastant neta....ÉS BRUTAL.
Un cap a Dosrius, pugem per la pista forestal del CITA coincidint en trams amb la Transmaresme...i per acabar, baixada amb sorra, ràpida i trecacames que ens deixa de nou al punt de sortida.

Recomanable no, lo seguent. És una de les sortides on es gaudeix més de la btt....36km amb 1.000+ de diversió.

Fotos aqui

Gràcies Cérvols
Pit i collons
Sempre amb nosaltres




dimecres, 3 de maig de 2017

Tracks de Basandere

....i seguint amb la tradició començada el 2008, vam anar a fer de nou una ruta de BTT de 4 dies.

Aquest cop, cap a Navarra a fer la TRACKS DE BASANDERE.
Els integrants de l'expedició :
* Cérvols :
    * Oscar "nomeesfuerzo" tot i que ara també té el titol de ...."meesfuerzocuandollueve"
    * Obi "el presi" incombustible desde el 2008
* No Cérvols i malparit com el que més :
   * Juanma "cremitas"

Etapa 1 - Huarte fins Aoiz. (la dels rampotes)
De bon matí i sense pluja (novetat) però amb un fred del carajo (previsible) vam començar lilo, lala tot cantant la ruta.....fins que van aparèixer les primeres rampes. OSTIA PUTA !!!!! (perdó), aquests semi bascos estan com a PUTES CABRES (perdó 2). Uns pujadots del cagar, increïbles i a dalt de tot et trobaves unes "construccions" que fan servir per matar coloms.

 Aquesta etapa és de transició, per acostar-nos cap a la part més muntanyosa. A destacar el pont de "fusta" que és de pel·lícula de por.....ah, i també la visita a la nevera que els paios aquests la van fotre a un cim (i no hi havia ni una sola birra....xist)

Etapa 2 - Aoiz a Burguete (la de les pujades tècniques)
Anàvem avisats. A partir de les 13h plouria i a més a més en enxamparia al antic camí dels Makis (que per cert no fotien massa cura quan fèiem els camins....estan plens de pedres). Amb aquesta informació, vam decidir matinar....bé, va matinar el Obi pq el Juanma i Oscar van baixar quan els hi va sortir de les boles....malparidos.
Resumint : fred, molt fred. Pluja, molta pluja la darrera hora. Ràpid, molt ràpid anava Oscar quan va començar a ploure.

 

Etapa 3 - Burguete a Eugui (la de les vistes)
Aquesta si que va ser una etapa Cérvol, com s'han de fer les coses. Al kilòmetre 8, ja estàvem entaulats.
Després, que si vaques, cavalls, ovelles....si, si....però, on es menja aquí? Juanma famèlic pq no té reserves. Oscar famèlic pq té moltes reserves, i encara en vol més. Obi mentre no sigui pedalar, tot li va bé.
Doncs dit i fet....segona parada i fonda.....resultat, colesterol en vena.
Voleu veure cavalls i d'altres animals? Doncs mireu National Geographic....aquí va sols de menjar.
I per sopar.....fot-li CHULETON.....ben regadet amb GIN TONIC i PACHARAN.
El paisatge em sembla recordar que era força macu.....yeah.

Etapa 4 - Eugui a Huarte (la dels corriols)
Darrera etapa on ja anàvem avisats de la dificultat dels primers kilòmetres.....que va ser encara més gran degut a la constant pluja que ens va acompanyar. Un entorn de tardor ens va acompanyar durant quasi bé 30km. Molts de pujada "dura" per la pluja i també per la quantitat de fullaraca al terra. Però com a premi final, UN INACABABLE CORRIOL revirat, rapidíssim i amb un final d'escàndol per aquells que sàpiguen saltar.


En acabar el super corriol, dinem a Zubiri i després agafem un tros del Camino on gent de tot el món fa camí fins a Santiago. Tots aquests personatges amb un somriure a la boca dient : BUENO CAMINO..... a cagar home, que nosaltres no fèiem el camino. Pesats, cansinos....prou........osti tu.

Resumint, ruta molt recomanable amb un seguiment i atenció excel·lent per part de Erkuden i Javi (com és habitual en qualsevol TRACKS)

Diumenge hagués estat aniversari EMILIO, va per tu nano.....aixi com per Marcel i Jose Luis.
Sempre presents en cada pedalada.
Sempre amb nosaltres.
 Pit i collons !!!!!!










dijous, 16 de febrer de 2017

....reunió GENERAL CÉRVOLS...

Es veia a venir.....tan ferro junt, i el PRESI ha petat.

VIDEO

dilluns, 13 de febrer de 2017

Sofà o bici?

Diria que això no és normal....però en el cas dels Cérvols, és normal i ja habitual.

COLLA DE MALPARITS GANDULS !!!!.

Ara resulta que en comptes de pedalar, uns caminen i/o neden (Jose). Uns altres penquen i ploren (Pep i Joan). Uns continuen al sofà (Pep i Edu) i un altre s'hi ha apuntat (Oscar). A tot això, els cadells del grup (Àngel i Richard) sols derrapen amb la boca....amb les bicis fan nosa. Un altre amb el cava amunt i avall (Xavi), el informàtic (Sito) que segueix amb la recerca d'amics, i el PUMA (Jordi) amb més clarianes cada dia. El trio fantasma (Quim, Siscu i Raimon) sense aparèixer, ni parlar, ni pedalar ni senyals de vida i al mig de tot plegat el PRESI intentant posar ordre en aquesta colla de inadaptats discapacitats
Això si...que el CAVA no falta mai

NOTA : en els darres mesos la colla ha guanyat en pès.....en forma de kg de greix i degut a 2 giants.

Pit i collons !!!!!
Sempre amb nosaltres !!!!!

dimecres, 14 de desembre de 2016

Tracks de Lava

Com no podia ser d'altra forma, els incombustibles Oscar i Obi va fer maletes de nou i cap a Lanzarote. Aquest cop tocava ruta de 5 etapes i tot i que els desnivells no semblaven importants ja anaven avisats que allà s'havia de suar cada kilòmetre.

Etapa 1 - Puerto del Carmen fins Orzola. 86km i 915m+
Sortida a les 10 del matí després del breafing del Justo "nomeestreses". Tot just sortint de la població, pam.....es posa a ploure i ja ens posem el GORETEX (osti tu...anem bé). A partir d'aquí i durant els següents 4 dies va ser la tònica.Posa, treure, posa, treure....(nota del autor : parlo de roba).



Aquest dia va ser una contra-rellotge ja que havíem d'estar màxim a les 18h a Orzola per agafar el Ferry. I tot aquest conjunt, temps inestable+temps just, provoca estres al Oscar "S7"....resultat, PUF.




Inexplicablement, Oscareti va entrar en "mode"...."nopuedonidarmarchaatras" i Obi en plan "Oscarcabronquenollegamos"....resultat, a les 17:05 estavem a lloc on ja ens esperava Inma i Afri "la calladeta".

Etapa 2 - La Graciosa. 32km i 324m+
Aquí tocava relax. Fer una volta per tota la illa visitant les múltiples platges que té arreu...UN ESPECTACLE. Tota l'illa és un Parc Natural inclús els carrers que estan sense asfaltar....osti tu, no ho podien acabar? Inma anava loca darrera nostre treient sorra del apartament.

Etapa 3 - Orzola fins Caleta de Famara. 51km i 1.287m+
Ben d'hora estàvem ja al Ferry disposats a fer l'etapa reina que ens portaria al mirador del Rio, el punt més alt de tota la ruta.



Al vaixell vam coincidir amb 2 fenòmens de la natura, Roberto "ave Fenix de Leon" i David "achuchador de botellas PRO"....QUI ELS VA PARIR.





A destacar el corriol de baixada a Caleta de Famara tot seguint la versió PLUS....pavernos matao. Mai havia passat tanta por (Obi). Mai havia caminat tant (Oscar) 


Etapa 4 - Caleta de Famara fins Playa Blanca. 80km i 844m+
Ruta espectacular, increïble, Marciana per el Parc Natural de Timanfaya....on el temps si que es va aturar, del tot. Aquí d'entrada vam començar per la plus i la darrera part tot seguint la clàssica vam topar amb les dues bèsties pardes.

  
Etapa 5 - Playa Blanca fins Pto del Carmen. 61km i 1.242m+
Sortida dels 4 en formació tot gaudint de la preciosa Playa Blanca...Jeje, jaja....xino, xano fins que al "achuchador" se li trenca el cargol del seient. Casualitat? Té pinta que no. Jo sospito que va estar tota la nit amb una llima d'ungles serrant-lo....per forçar al rotura (té mica pinta de bujarrilla el pajaru)



 Doncs resulta que de McGiber sols n'hi havia un. Que si una corda per aquí. Fot-li brides allà. Algú té cinta americana?. "Yo mejor lo meteria por detras dandole la vuelta de arriba a abajo pasando por el encoder y justo cuando salta el turbo gira la maneta...pero a derechas" (instruccions clares i especifiques del OSCAR...com no). RESULTAT : David a caminar durant unes quantes horetes fins Playa Quemada.
 Vam abandonar el Doc. i un puja-baixa constant EM va portar ....a llepar. Castanyot del Obi i després de recollir la bici, el gps, el bidó i algun trasto més perdut durant l'aterratge enfilem fins Playa Quemada. Quedaven uns 10km per acabar seguint la Clàssica però com cap dels dos vam posar seny (o ens vam rajar), a fotre els matats i a seguir per la PLUS on ......tela, tela.


D'entrada, una pista infumable....impossible de rodar (posteriorment Justo ens va dir...PQ NO ESCUCHAIS? OS DIJE DE SUBIR POR LA CARRETERA, que esa pista es inciclable). I tot seguit, un tram ciclable però molt pesat. Magnífic paisatge entre vinyes fantasmagòriques.

 Però en aquesta ruta, després de cada pujada hi ha recompensa....quines vistes.

 Mentre Oscar i Obi patien/gaudien de la PLUS, David i  Roberto seguien "achuchant" ampolles de vi....sou molt grans nanos.


 ....i FINISHERS de nou.

Com no, agrair el tracte al Justo i Maxi. A la paciència de la Inma i Salo. A les pekes Àfrica i Ivet ...i dedicar-ho especialment al Emilio, Marcel i Jose Luis (sempre presents a cada cop de pedal).


Pit i collons.
Sempre amb nosaltres.

Fotos Oscar i Fotos Obi

David y Roberto....UN PLACER (no tanto como tus kms sin sillin). 


dimarts, 18 d’octubre de 2016

Cerdanya conquerida ... de nou !!!!!!

Com no podia ser d'altre manera, Oscar "nomesfuerzo" ens va embolicar de nou amb la btt. I no sols als CÉRVOLS, també als FITNESS CENTER i als CEBOLLETOS. I aixi mig Baix llobregat estàvem fent cops de cap per aquelles muntanyes.

Tot va sorgir dels amics de BICISCAPA amb Ada al capdavant amb la proposta i preparació de 2 dies fent part de la Tracks de Cerdanya (gràcies Adam per la cobertura, genial).

Els protas (així semblo més jove escrivint en plant lerdo) de la colla :
* Sito : paio de 46 anys amb esperit de 30 i seny de 12. Es pica amb l'aire.
* Oscar : paio de 41 anys amb velocitat de creuer de 80 anys i sense GENS de seny. No s'esforça
* Àngel : paio de 36 anys amb dolències de 110 anys. Mr pastilles
* Obi :  paio de 45 anys amb mala llet de jubilat. Menys paciència que un Rottweiller.
NOTA : Agrair el suport en tot moment de Inma, Salo i les peques Àfrica i Ivet (sou genials les 4)

Etapa 1- Llívia fins Montlluís  51km - 1.600m+
Matinada el dissabte en direcció punt de partida, Llívia. Matí fred, bones previsions i esperit biker arreu....això pinta molt bé. Hora de sortida? Doncs tard....amb prop de 100 paios vestits amb malles, que espereu? Igual va ser culpa de les 6 dones que es van apuntar? (val, val....perdó).
Molt difícil explicar en paraules el que vam veure, gaudir, patir....GENIAL? BRUTAL?



Etapa 2 - Montlluís fins Llívia 52km - 1.000m+
Si abans no trobava adjectius, això és LA POLLA (ho sento...). Corriols tècnics de pujada amb arrels "escupidores". Baixades amb pedres com pilotes de futbol. Vistes d'escàndol. Ascensió fins Font ROMEU. Vaques, cavalls i fins i tot un ós va poder veure i fotografiar un del grup (estàs tronat nano).





Organització : 10 / Ambient : 10 / Acompanyants : 11 (hahaha...cal fer mica la pilota a las jefas).

Com ja vam batejar-ho quan vam fer la Volta al Pedraforca amb BICISCAPA, això no té preu.

Fotos AQUI

Sempre amb nosaltres.
Pit i collons.