Per sisè any consecutiu, ens hem ajuntat una bona colla per tal de fer la ruta anual de 4 dies amb les nostres estimades companyes....les btt's. Aquest cop l’escollida va ser la Tracks del Diable.
Molts Cérvols (Edu, Jose, Marcel, Emilio, Oscar i Obi) i uns bons amics de la colla (Cris, Juanma i Raimon) el divendres vam enfilar cap a Torelló. Bon sopar acompanyat de bona gent i rematat amb la derrota del Madrid....això pinta molt i molt bé.
Dia1 –> Torelló – Rupit
Dissabte, fot-li que fa pujada. Pocs kms després de sortir (o igual no haviem fet ni un putX km) ja va començar a ploure.....ai que igual ens mullem. Apa, a tapar-nos que això promet. Els més optimistes, "que no collons, que això escampa ja" i els més realistes, "ostia que anem cap a Mordor".
Amb uns 10kms a les cames, toca’t els ous…un riu que semblava el Llobregat desbordat ja ens barrava el pas. El Marcel (com no) buscant com passar per el mig (si o si) amb aigua quasi fins al genoll dient….jo ho veig bé, un pam d’aigua i poc mes. De la resta, uns pixant (en plan si no ho veig segur no hi és), el “quasinomentreno” parlant amb els de la feina i el “presi” buscant al Jordi per veure com fer-ho per no acabar de cap al riu. Trobada l’alternativa, refem el cami i de nou agafem el track. D’aquí fins a Cantonigros en plan contrarellotge per no perdre’ns el tast d’embotits (ni foradada ni osties, aquí venim a jalar i a mullar-nos).
Atenció a :
· Mirada del Juanma “melovoyacomertodo”
· Emilio “nomecabenadamas”
Dia2 -> Rupit – Vidrà
Diumenge. A primera hora ja vam poder gaudir de l’excelsa tècnica sols coneguda per gent del Maresme per canviar cameres punxades utilitzant la técnica de la CULLERETA de café. Aquest mètode milenari del Emilio juntament amb l’escuma de la Cris (no de la boca, era d’una ampolleta) va fer que la coberta del davant passes de roda punxada a pedra granítica….bona feina amics.
Avui ens esperava el purgatori i tot seguit la CUESTA DE LA MUERTE (no hi patan….o igual si). Com el dia anterior, anar posant i treient impermeable tot mirant de reull a mordor. El collons de núvol negre sempre al davant nostre i de nou…..”que no collons, que això escampa ja”. Total, que un cop fet el purgatori a esmorzar que no plourà…..
i aquí va comencar el merder. Es va fotre a ploure a lo bestia i les temperatures van baixar fins als 5ºC (6ºC segons el “jonomentrenomai”). Silenci sepulcral fins acabar la cuesta de la muerte on de cop van començar a baixar tots els sants. OSTIA QUIN FRED. Tots molls, sense sensibilitat a peus ni mans i dessitjant noves pujades vam aconseguir arribar a Vidrà en el mateix moment que el sol sortia L
Al Hostal de Vidrà, una bona dutxa i després partida de cartes totalment corrupte. Entre el Juanma i l'Emilio (Barcenas i Millet a partir d'ara) s'ho feien anar tot bé i anaven treient regles segons la seva conveniència. Amb tot això, Oscar i Obi lluitant per la darrera posició.... el sopar, punt i apart. El "nomentrenomai" que volia conill quan no n'hi havia ...en fi, santa paciència.
CONTINUARÀ............
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada