Pedals del Pedraforca.

Gràcies al gran malalt de la bici que és l'Oscar, aquest cap de setmana hem anat a "obrir" una nova ruta de dos dies que encercla completament el Pedraforca. La gent de la botiga Escapa de Sabadell van organizar una sortida on ens hi vam apuntar 50 valents. Ens esperaven 2 dies de BTT, d'alta montanya i gastronomia....MOLTA GASTRONOMIA.

1er dia.
Puntualment a 3/4 de 9 estaven tots els "toreros" frisant per poder començar a rodar. La temperatura era una mica freda, weno, freda de collons però les previssions eren d'arrivar al 25ºC al migdia.

 De bon començament baixada per acabar de refredar i pista forestal on a bon ritme vam anar "menjant" kms. De fet, semblava una contrarellotge....cony de globerus. En un plis, plas ens vam plantar a Can Blanc (km 12) on tocava fitxar. Allà ja hi havia la primera baixa del grup....un bon tall al genoll i cap al hospital.
Tots els kms fins al dinar amb vistes impressionants del pedraforca....quin babeig....QUE MACU....QUE NO S'ACABI (bé, això abans de la pared que no sabiem que haviem de pujar).

Cap a les 13h ja estavem entaulats....a veure que ens porten?. A partir d'aqui ja no recordo massa, sols menjar i més menjar. Que si primer. Que si segon. Que si repetim. Que si ara pastis de postres. Cafè? Va fot-li, un cigaló.... i com diu el Pau, COM SI NO HI HAGUÉS DEMÀ.....però si que n'hi havia. OSTIA que n'hi havia. 10 kms de pujada continua on ja no hi havia paissatge. Bé, si que n'hi havia però estavem concentrats en no treure pel lloc que no toca les butifarres i companyia que ens haviem cruspit.

Un cop al refugi del Port del Compte (just a tocar les guixetes de la pista d'esquí) ja vam poder....preparar-nos per menjar més.  NO HI HA DEMÀ ni tampoc MÉS TARD.

2on dia.
Bona teca per esmorzar i tots ens comencem a preparar al parking de Port del Compte. El "Sherpa" obi agafa el mando i ell i el seu inconscient company, l'Oscar baixen per la carretera fins prop del AVET....cony, no vé ningú més? Parece raro, no?. Revissió ràpida del track i.....ups, això no és la transcatalunya oi?. Merda, vaig carregar el track que no tocava i ara ens toca remuntar de nou fins les pistes d'esquí. Total, que en arrivar de nou al punt de sortida no queda NINGÚ. Preguntem a un parell de valencians i ens diu...xiquet, per aqui han passat uns 100 ciclestes? 100? no erem 50?. Enfilem per la pista blava i fot-li que fa pujada. Després d'una bona estona trobem un parell i un d'ells amb la rialla al nas diu, heu escurçat molt?. Aquest paio si que no tindrà demà com em toqui més les boles (va pensar l'obi...l'oscar no pensava). Anar fent kms, tots de pujada fins el punt més alt, l'Estivella. A partir d'aqui, baixada fins anar a parar a l'estació d'esquí de fons de Tuixent-La Vansa i tot seguit una baixada rapidísima per carretera (un molinec del grup diu que va agafar 80km/h...ejem). Travessem carretera i ens endinsem de nou al bosc on vam gaudir de la baixada més corriolera i tècnica de tota la sortida...BRUTAL.

Ja feia unes hores que no menjavem...m'estic amoinant. Però no, pais du problem. A Fórnols ja hi tornavem a estar liats. Eren les 12 i ja ens trobavem de nou asseguts mentre la "jefa" cridava...número 23 i 10 li contestavem.....JO MACARRONS. Amb la lliçó apresa, vam moderar la quantitat (tampoc molt) xq ja sabiem que ens esperava un bon cigalot després fins el Coll de Josa. Una pista en bon estat que no donava repos en va apropar a la Josa del Cadí on es va liar el festival.

*Anavem els 5 agrupats els quals us presento :
Carles - Mr Carbono / Gerard - no surto gaire / Pau - no hi ha demà / Oscar - no me esfuerzo /
Obi - sherpa sense rumb.

Tot just passar el cartell... COLL DE JOSA 2km, Oscar "nomeesfuerzo" es posa de peu, pinyons petits+plat gran i surt com un dimoni. Gerard i Pau (que no el conèixen) es miren sorpressos.....l'Oscar no anava patint tots dos dies? Que collons passa aqui?...si vol guerra, en tindrà. Baixada de pinyons i tots dos a la captura del home elàstic (xq sempre fa la goma.....me parto). Obi s'ho mira i pensa, jo a lo meu que aquests no entrenen però estan molt forts. El Carles, no diu res o bé no pot dir res. Poc a poc el Pau es despenja i l'Obi comença a notar gust de sang a la boca (aquest cadell me'l menjo amb patates). A bastanta distància, Gerard ja va acostant-se al Oscar que nota el alè al clatell. Per darrera el Carles, quina colla de cabrons aquests de Molins. S'estableixen dues guerres, Oscar vs Gerard i Pau vs Obi. RESULTAT, Carles l'últim.

Conclussions :
1.- Som una colla de picats.
2.- Ambient inmillorable.
3.- Som molt picats, molt.
4.- Un 10 per l'organtizació (tan Escapa com Pedals del Pedraforca)
5.- Sóc l'únic que entrena però em passen tots.....MENTIDERS.


Carles, Gerard i Pau...ha estat un plaer rodar amb vosaltres.

Properament penjaré les fotos....i sobretot, PIT I COLLONS !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!