Què dir? Que el trobarem molt a faltar moltíssim. Que mancarà el seu crit "gutural" quan enfilava una baixada de les autèntiques. Que faltarà el seu incansable pedalar a 1km/h. Que no hi haurà la seva passió per les bicis i per la natura..... i el seu genuí PIT I COLLONS !!!!!!!!
Amic, t'estimem molt i siguis on siguis, busca al Emilio i cuideu-vos. La vida no sembla justa i menys en situacions com aquestes però els que ens quedem hem de fer el possible per recordar-los, cuidar-nos els uns als altres, gaudir al màxim dels bons moments i superar els dolents demanant ajuda als amics...que per això hi som.
Els Cérvols caurem mil cops i ens aixecarem tants com calguin.......PIT I COLLONS.
SEMPRE AMB NOSALTRES !!!!!!!!!!
Marcel, dep, bon viatge i fes-li una forta abraçada a l'Emilio. Digues-li que aquí tots els trobem a faltar molt.
ResponEliminaI als cérvols btt, pit i collons. Força i molts ànims. El camí continua...
Els motius són impossibles d'entendre, però com a minim tenim els records, que són per sempre. I amb aquests records, sempre hi seràs amb nosaltres.
ResponEliminaAnims a tots !!
Et trovarem a faltar
ResponEliminaestic trasbalsat....
ResponEliminauna abraçada molt gran per tots els Cérvols i d'altres amics amb qui el varem compartir.
anims molts anims a tots...!!
Marcel,ets una bona persona siguis on siguis....pit i collons amic.
ResponEliminaNo hi han paraules que puguin descriure el mal que ens deixen els que marxen, nomès desitjar-los pau i repòs. D.E.P
ResponEliminaPit i collons. Quan trobis una baixada com les de Vallfogona, fes un dels teus crits i que t'escoltem desde Molins. I en acabar un tipic..... Ceeeeeeeeeervols.
ResponEliminaT'estimem i et trobarem a faltar.
Ara toca una mica de pedalar a 1km/h, una mica de pit i collons i que les llàgrimes no us rovellin la màquina!
ResponEliminaEstarà amb vosaltres a cada sortida, a cada cop de pedal. Heu estat un gran estímul per ell...sou molt grans xavals!
aprendre a estimar-se la vida
ResponEliminaquan la vida fa mal...
una mirada al cel, Marcel
El 22 de maig li donaven la baixa per depressió i el 13 de juny moria d'aquesta malaltia tan cruel. Tot ha estat tan ràpid. No hem tingut temps de res. Sé que vosaltres, el grup dels Cèrvols, l'haurieu ajudat tant a superar-ho... Quina llàstima. Quina pena tant gran. Quina ràbia.
ResponEliminaJa fa més d'un any que el Marcel ens va deixar. L'enyorem tant.... el trobem tant a faltar
Elimina