Encara amb la salivera dels corriols del dia anterior i després d'un esmorzar descomunal (on l'Oscar sols entrar ja va acaparar TOTS els donuts....toooooooooos pa mi) vam sortir d'Esterri sense saber el que ens esperava.
Un tram de carretera, pujadeta arrossegant les màquines i un mirador al llac de la Ferrera, que fàcil ..juas.
Inclús paradeta a fer una cervessa i arreglar el frè del nomentreno....carai, això és com anar per via verda.I fins aqui és la darrera cosa que recordo....després, pxtes pujades sense fi. Carretera amb desnivell constant del 10%. Ah, també va ploure i ens va aparèixer el indiu (aquest no tenia fletxa i estava en un balcó) que va dir-me :
* si no et vols mullar, tirar enrera.
* endavant plourà segur
* a partir de les 16h es liarà parda (NOTA : segur que de reull mirava l'aplicació ilmeteo..amos no me jodas)
Després del toro sentado, vingui a seguir pujar i pujar. Uns trams amb btt, d'altres caminant....la mare que va parir la 29. Tots tres animant-nos pensant en baixades con la del dia anterior, havia de valdre la pena.
Un cop a la cota 2.000, QUEEEEEEEEEEEEEEEEEE MACU.
Que guai, com mola....ara a baixar. Cony, per on es baixa? Però si no hi ha camí !!!!!!!!!!!!
Doncs apa fot-li com puguis...troços a peu, troços amb l'altre peu. Arrossegant amunt, arrossegant avall. La mare que va parir que ha dissenyat aquest troç. Si l'enganxo l'empalo i el deixo per els voltors......i aixi una bona estona fins que passa el que havia de passar, comença a ploure. Hora? Les 16:15h....jajajajaja, la mare que va parir al toro sentado. Sort vam tenir que a partir d'aquest punt ja era "més ciclable". Oscar i Raimon en linea recta passant pedres com si fos asfaltat. Obi anant al 200% i repetint mentalment...que rodi, que rodi....que la 29 passa per aqui......cagadet, cagadet. I de cop apareixem a Caregué............yes, we can.
A la espectacular casa rural (casa Bellera ... molt recomanable) s'afegeixen la Laia i el Juli (de nou gràcies als dos per el excelent tracte) i celebrem la revetlla de St. Joan.
Dia 4. Caregué - Sort
Com els ministres, sortim del allotjament a les 10 del matí. Aquest cop acompanyats per les dues besties pardes del Pallars, Juli i Laia que ens faran de guies.Primer tram de pujada per carretera fins Llessui on comença la pista forestal que ens ha d'acostar fins a una antiga pista d'esquí tancada els anys 80 (juas...notes històriques i tot poso....perque després diguin) que encara manté el telecadira i d'altres edificis.
A partir d'aquest punt pujades bastant tècniques tot seguint els caminets de les vaques. Un continu carenejar per paissatges totalment verges (no feu rialleta....).....vingga, vinga salibera.
Free-ride, marica el últim, oscar que te vas por dónde no es, joder com baixa la Laia, que rodi que rodi la 29,................aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaarf.
(atenció a la tallada que li fa nomesfuerzo al presi.... això és penal i expulsió....pa donde ibas?)
I com tot el que puja baixa, doncs ara tocava disfrutar. Una serie de corriols amb pedres, sorra vermella compacta ens apropen poc a poc al punt de partida. A falta de pocs kms comença a ploure de nou i aquest cop amb força....pluja, pedres, més pluja i més pedres....... = OSTIA SEGURA.
Doncs si. Després de quasi 200km i de comprar números durant 4 dies al Obi li va tocar i es va fotre la castanya padre a la DARRERA corba de la ruta. Rialleta de la Laia i comentari, però si ja hi eres. Sortida del bosc i....................
Per sort va ser la única consequència i vam poder acabar i dir.......... SOM FINISHERS !!!!!!!!!!!!!!Emilio, Marcel......va per vosaltres. Durant tota la ruta heu estat més que presents. Mentre quedi un sol Cérvol pedalant seguireu fent cims amb nosaltres, us trobem a faltar amics.
SEMPRE AMB NOSALTRES !!!!!!
PIT I COLLONS !!!!!
FOTOS DIA 4
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada