Bike Fosca - Etapes 1&2

Aquest cop, els dos Cérvols més actius (de bici estem parlant.....Oscar i Obi) juntament amb la Sra. Gragera i super AFRI van decidir anar cap a la Vall Fosca.

Us preguntareu, on està això? Doncs a can collons o una mica més lluny, apartat, amagat....però moooolt bonic.

Etapa 1. Cabdella-Sellui.
Vam fer nit al Refugi la Tacita. Tracte molt amable, menjar casolà i tot just al mig de la vall.... això té pinta que puja molt i molt.


De bon matí, vestits de romans i cap a l'aventura. No xq no ho haguéssim fet mai....era degut que no estava clar que el camí fos ciclable degut a la quantitat de neu present encara a cotes altes. En res ens trobem pujant cap a Filià i superant ràpidament l'alçada del poble de Cabdella. Clapes de neu....o que macu....ara pixo aquí, això no té preu....més babes.....bestial. Amunt, amunt i més amunt però val la pena.

Arribem fins al punt més alt de la jornada, molt aprop de les torres dels remuntadors de la estació d'esquí inacabada d'Espuí (mira que som burros els humans). En aquell punt, foto de rigor en homenatge al Emilio i al Marcel (ondia...mira que ens preguntàvem quin cony de muntanyes veiem que segur tu ho sabies.....però com Oscar tampoc no en té ni idea, Obi se les inventa i punt).

 

 Baixada ràpida per pista cap a Espuí on fem un bon bocata (ben tranquilets....que això ja està xupat.... o no?). Amb la panxa ben plena, uns kms de carretera que també venen bé....jaja, ...jeje... que bons que som.... I UN RABO (o rave...o com s'escrigui). De nou el tema es comença a enfilar...i vinga, ...i fot-li.....fins al capdamunt ...de la muntanya.... fins Sant Quiri.......buuuuuuuuuuuuuuuuuuua.....QUE MACU.

Un bon troç carenejant, més un camp a través....rebuscant on cony para el putx track i per rematar la mare de totes les TRIALERES. Cadascú fent la seva traçada; Obi a peu i Oscar amb la BTT.
L'allotjament a Casa Manel.... de nou un 10 per l'atenció i el sopar.

Etapa 2. Selluí-Senterada
Aqui ja anavem avisats que hi havia un troç mica complicat...."rés home, hi ha una corda però realment ni caldria" (paraules del Lluis....collons, el Carles Puyol devia ser el normalet a la zona).
Resumint...anar fent kms, gaudint i en un dels millors trams (un corriols estret amb arbres) ens trobem amb uns excursionistes. La conversa va ser mes o menys aixi :
* ells : on aneu per aqui?
* Obi (pensament) : cagum tot....ja ens foten bronca per anar per un corriol estret...com pq hem toquin els ous.
* Oscar : pues aqui siguiendo un track, no sabemos donde vamos.
* ells : no crec que pogueu seguir endavant.
* Obi (pensament) : doncs donarà la volta la seva mare.....a cagar....jo endavant.
* Oscar : ej que (es com ho diu ell) seguimos una ruta.
* ells : si, si....el problema és que no hi ha cami.
* Obi (pensament) : ostia.....qui va parir al Lluis
* Oscar : ej que....que nos vamos....bon dia.
Total, que seguim un parell de kms i......i........ res de res. UN BARRANC INCREÏBLE.
Oscar com un lleó engarjolat donant voltes amb els ulls del reves. Obi (ara ja en veu alta) : que els hi passa als d'aquesta zona?. ESTAN SONATS?

 Que va seguir? Doncs la mare de totes les trialeres.....una estona a peu, una altre caminant....fins a la carretera que ens va deixar a la Pobla on ens vam cruspir una bona pizza.

 Xino, xano, reprenem la ruta i començem a baixar per carretera EN DIRECCIÓ CONTRARIA a Senterada.....ai, ai....ja hi som de nou.
Obi : noi....que vamos al reves.
Oscar : ....vale. (al paio aquest tot li està bé).
Pista ample i de nou cap amunt..... i la pizza també cap amunt fent intents per abandonar el meu cos.
De nou, ens trobem habitants de la zona.
ells : on aneu?
Oscar : tenterada, enterada, sentados.....bueno, algo asing.
ells : buuuuuuuuufff....doncs per aqui no s'arriba, n'esteu segurs?
Obi (nota mental) : matar al Lluis si sortim d'aqui.
Res home...ni cas. Nosaltres a seguir el track i ara ja en serio que comença a fer-se de nit i ni idea on som. Poblets molt bonics....però no avancem de cap manera. Arribem a un congost....on es veu una autopista.
Obi : cagum tot....hem d'anar a l'altre costat del muntanyot aquet....si arribem a baix....jo em foto per la autopista....me la pela.
Oscar : vale.
Finalment la sang no arriba al riu, i conquerim Senterada....amb el Oscar en "mode" me han saltado los plomos y alguien se comerá mi ENDURO i el Obi amb ganes de biiiiiiiiiiiirra.

......continuarà........