I passa, passa el temps inexorable, i tot segueix un ritme ja previst....
(Joan Isaac)
I ja fa dos anys que el vam perdre. Marcel, hem trobem molt a faltar.
Cada cop els petits son més grans, els adoloscents mega hormonats incontrolables i els grans som encara més grans (veig bicis elèctriques en properes sortides)
Els Cérvols que es tornen sensibles tots vestits de floretes.....que ens està passant?
Molt esforç (ben fet Pep i Edu), molta gana i sobretot retrobament dels amics de sempre.
Gràcies a tots per la vostra presència.
FOTOS (aqui podeu descarregar-vos fotos)
Sempre amb nosaltres.
Pit i collons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada