Homenatge Marcel

I passa, passa el temps inexorable, i tot segueix un ritme ja previst.... 
(Joan Isaac)

I ja fa dos anys que el vam perdre. Marcel, hem trobem molt a faltar.

Cada cop els petits son més grans, els adoloscents mega hormonats incontrolables i els grans som encara més grans (veig bicis elèctriques en properes sortides)

Els Cérvols que es tornen sensibles tots vestits de floretes.....que ens està passant?

 Molt esforç (ben fet Pep i Edu), molta gana i sobretot retrobament dels amics de sempre.

Gràcies a tots per la vostra presència.

FOTOS (aqui podeu descarregar-vos fotos)

Sempre amb nosaltres.
Pit i collons.