dimecres, 14 de desembre de 2016

Tracks de Lava

Com no podia ser d'altra forma, els incombustibles Oscar i Obi va fer maletes de nou i cap a Lanzarote. Aquest cop tocava ruta de 5 etapes i tot i que els desnivells no semblaven importants ja anaven avisats que allà s'havia de suar cada kilòmetre.

Etapa 1 - Puerto del Carmen fins Orzola. 86km i 915m+
Sortida a les 10 del matí després del breafing del Justo "nomeestreses". Tot just sortint de la població, pam.....es posa a ploure i ja ens posem el GORETEX (osti tu...anem bé). A partir d'aquí i durant els següents 4 dies va ser la tònica.Posa, treure, posa, treure....(nota del autor : parlo de roba).



Aquest dia va ser una contra-rellotge ja que havíem d'estar màxim a les 18h a Orzola per agafar el Ferry. I tot aquest conjunt, temps inestable+temps just, provoca estres al Oscar "S7"....resultat, PUF.




Inexplicablement, Oscareti va entrar en "mode"...."nopuedonidarmarchaatras" i Obi en plan "Oscarcabronquenollegamos"....resultat, a les 17:05 estavem a lloc on ja ens esperava Inma i Afri "la calladeta".

Etapa 2 - La Graciosa. 32km i 324m+
Aquí tocava relax. Fer una volta per tota la illa visitant les múltiples platges que té arreu...UN ESPECTACLE. Tota l'illa és un Parc Natural inclús els carrers que estan sense asfaltar....osti tu, no ho podien acabar? Inma anava loca darrera nostre treient sorra del apartament.

Etapa 3 - Orzola fins Caleta de Famara. 51km i 1.287m+
Ben d'hora estàvem ja al Ferry disposats a fer l'etapa reina que ens portaria al mirador del Rio, el punt més alt de tota la ruta.



Al vaixell vam coincidir amb 2 fenòmens de la natura, Roberto "ave Fenix de Leon" i David "achuchador de botellas PRO"....QUI ELS VA PARIR.





A destacar el corriol de baixada a Caleta de Famara tot seguint la versió PLUS....pavernos matao. Mai havia passat tanta por (Obi). Mai havia caminat tant (Oscar) 


Etapa 4 - Caleta de Famara fins Playa Blanca. 80km i 844m+
Ruta espectacular, increïble, Marciana per el Parc Natural de Timanfaya....on el temps si que es va aturar, del tot. Aquí d'entrada vam començar per la plus i la darrera part tot seguint la clàssica vam topar amb les dues bèsties pardes.

  
Etapa 5 - Playa Blanca fins Pto del Carmen. 61km i 1.242m+
Sortida dels 4 en formació tot gaudint de la preciosa Playa Blanca...Jeje, jaja....xino, xano fins que al "achuchador" se li trenca el cargol del seient. Casualitat? Té pinta que no. Jo sospito que va estar tota la nit amb una llima d'ungles serrant-lo....per forçar al rotura (té mica pinta de bujarrilla el pajaru)



 Doncs resulta que de McGiber sols n'hi havia un. Que si una corda per aquí. Fot-li brides allà. Algú té cinta americana?. "Yo mejor lo meteria por detras dandole la vuelta de arriba a abajo pasando por el encoder y justo cuando salta el turbo gira la maneta...pero a derechas" (instruccions clares i especifiques del OSCAR...com no). RESULTAT : David a caminar durant unes quantes horetes fins Playa Quemada.
 Vam abandonar el Doc. i un puja-baixa constant EM va portar ....a llepar. Castanyot del Obi i després de recollir la bici, el gps, el bidó i algun trasto més perdut durant l'aterratge enfilem fins Playa Quemada. Quedaven uns 10km per acabar seguint la Clàssica però com cap dels dos vam posar seny (o ens vam rajar), a fotre els matats i a seguir per la PLUS on ......tela, tela.


D'entrada, una pista infumable....impossible de rodar (posteriorment Justo ens va dir...PQ NO ESCUCHAIS? OS DIJE DE SUBIR POR LA CARRETERA, que esa pista es inciclable). I tot seguit, un tram ciclable però molt pesat. Magnífic paisatge entre vinyes fantasmagòriques.

 Però en aquesta ruta, després de cada pujada hi ha recompensa....quines vistes.

 Mentre Oscar i Obi patien/gaudien de la PLUS, David i  Roberto seguien "achuchant" ampolles de vi....sou molt grans nanos.


 ....i FINISHERS de nou.

Com no, agrair el tracte al Justo i Maxi. A la paciència de la Inma i Salo. A les pekes Àfrica i Ivet ...i dedicar-ho especialment al Emilio, Marcel i Jose Luis (sempre presents a cada cop de pedal).


Pit i collons.
Sempre amb nosaltres.

Fotos Oscar i Fotos Obi

David y Roberto....UN PLACER (no tanto como tus kms sin sillin). 


3 comentaris:

  1. Qué grande la crónica. Pero real como la vida misma. Pasará a mi memoria como una de las de más risas y buenos momentos que he pasado.
    Estos cervols están mu locos, qué buena gente!!!. Y el David, pa qué. Menudo fichaje, con el voy al fin del mundo. Cuando estamos jodidos, tira de sabiduría, caña aquí o botellón de vino y a seguir, jajajajaja. Tremendos.
    Un abrazo campions!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu si que eres grande Roberto. Conocerte fué un placer y además saber detalles de tu "superación" fué "inspirador" (toma licencia poetica).....gaaaaaaaaaaaaas

      Elimina
  2. Jajajaja, si poeta eres y versos compones, ponme la mano aquí y tócame los co..... Toma rima ;)
    Abrazotes :)

    ResponElimina