Aquesta és la història,
d'un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.
La gent se'l mirava
no t'ho pots imaginar
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar.
nano....per aquí tots be i tot en ordre. Més vells, més calbs, més gordos, menys bici i més malparits.Seguim pujant muntanyes i a cada cim, mirem horitzó I NO TENIM NI IDEA de com es diuen les muntanyes que veiem.....aquesta era la teva tasca (encara tenim dubte si t'ho inventaves o no...hahaha).
El temps passa, però segueixes, seguiu (juntament amb Emilio i Jose Luis) molt presents en les nostres vides.
Us trobem a faltar, i molt.
Pit i collons !!!!!
Sempre amb nosaltres !!!!
Nota :
flipa....ara Oscar fa ball, Edu fa running i l'unic que està igual és el Joan que es queixa com sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada